De Micros pel Penedès – Ales Agullons

Avans de la visita

Aquest dissabte 11 de juny se celebra la onzena edició de la Mostra de Cervesa de Mediona. Encara que a molts encara els hi sorprengui, la fira més important del sector. Que Sant Joan de Mediona s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per a tots els professionals del sector de la cervesa artesana es deu a dues persones, el Carlos i la Montse, però perquè? Bé i perquè no?

Això també demostra com és el sector de la cervesa artesana. Petit, autèntic, creat amb l’esforç, la il·lusió i la valentia de petits emprenedors, en alguns casos no tant petits. Però que amb l’esforç de tots han aconseguit que avui en dia tothom hagi sentit a parlar de la cervesa artesana en un país on la cultura cervesra era… molt bàsica, dige’m-ho així. Per cert la cervesa artesana representa un 0,3% de tota la cervesa que es produeix a l’estat Espanyol. Sí aquí hem sumat la infinitat de microseveseries que han anat apareixent per tot el país i els hem ficat en front de les poques grans cerveseries que controlen el mercat. Ara enteneu perquè se les anomena microcervesries no?

Dies abans de la visita vaig estar seguint pel Facebook la polèmica sobre la no participació de Nomada Brewing. Tenint en compte el que coneixia sobre el tema entenia la decisió, però volia conèixer la opinó, els motius dels organitzadors. Mai em plantejo les visites a micros com un treball de periodisme, sinó de curiositat, però la veritat es que aquest cop se’m ha passa pel cap. Insensat! Si no tinc ni P*** idea de fer entrevistes…34917267

Sempre que pujo cap a Sant Joan de Mediona, mínim un cop a l’any, penso el mateix “com m’agrada el Penedès” i redescobreixo l’encant d’aquesta zona, on l’ample vall s’acaba i ens trobem conduint pel mig de la vella serra del prelitoral, les vistes a Montserrat, els camps de blat i les vinyes que ens mostren la interessant barreja d’aquesta terra.

Quan arribo al poble veig que el futur pàrquing encara esta per segar i bastant verd, des de la meva ignorant opinió sobre el cultiu del cereal. Finalment arribo, encara que sembli un miracle no m’he perdut. M’encanta el tram final del camí abans d’arribar a la Masia. No hi ha millor forma de introduir el que ens hi trobarem, autenticitat!

La meva arribada crec que desperta al Carlos d’una fugaç migdiada. Mentre l’espero la Montse em serveixen una proba d’una Ple Ale amb un nou llúpol, i es que a aquestes alçades de l’any sembla que trobar llúpol els hi costa fins i tot als mes veterans.

 

L’obrador

Per fi conec al Carlos, mentre s’acaba de despertar m’ensenya el seu obrador. Ostres! M’ho imaginava més gran! M’explica que alhora de fer el seu obrador es va inspirar en una cerveseria d’una mic d’Anglaterra. De totes formes el sistema es molt homebrewer, tres olles on es treballa per gravetat, la diferència es que les seves olles són de 500 i pico litres… En realitat tota la instal·lació, fermentadors, equip de fred embotelladora es la versió evolucionada d’un homebrewer. Elabora un 440 litres per lot i sorprèn la senzilles de les seves instal·lacions. Normalment ens impressionen la sofisticació dels equips de moltes micros però aquesta es caracteritza per el contrari.

Created with Nokia Refocus

 

Els incis – Hombrewer

Els inicis del Carlos com a cerveser són bastant curiosos. Barceloní de naixement l’any 1996 junt amb la Montse van decidir marxar i deixar enrere una feina i una vida que no els omplia. Es van instal·lar a Mediona i van intentar guanyar-se la vida de diverses formes, cultivant tomàquets, fent conserves… però va ser la mandra d’anar fins a Vilafranca a comprar cerveses, de les mes barates, d’on va néixer primer un hobbye i finalment una forma de vida. Al mes pur estil Do It Youreslf, junt amb uns amics van trobar unes breus instruccions de com fer cervesa, a partir de gra, el qual van maltejar i torrar en una paella al foc com qui fa castanyes i van fer la primera elaboració. Com era d’esperar, l’experiment va ser un fracàs, però no va enfonsar la seva curiositat per el món cerveser. Al cap d’un temps va descobrir el “Club de las Grandes Cervezas del Mundo” i segurament com molts dels que esteu llegint això va descobrir el món dels kits de cervesa. Després va venir la associació Humulus Lupulus on es va iniciar en el món del tot gra i on realment va

3mostra

L’equip de homebrewer va ser el protagonista del Cartell de la 3a Ediciò de la Mostra

començar a aprendre a fer cervesa. També m’agradaria ressaltar una de les grans fonts d’inspiració del Carlos i de molts cervesers d’aquest país, l’Steve Huxley. El va conèixer de casualitat en el seu bar, quan el Carlos treballava de repartidor a Barcelona. La seva primera impressió va ser “aquest anglès esta com un llum”. Però amb el temps va acaba passant moltes hores amb aquest anglès “boig” que feia cervesa en un cel obert de Barcelona tot i les queixes dels veïns. No hi ha cap dubte que l’Steve Huxley va ser, Poesia Líquida, per al Carlos igual que per a molts altres cervesers d’aquest país.

Setembre

El Carlos va evolucionar fins a convertir-se en el que és ara. Pel camí te moltes anècdotes, però el Setembre de l’any 2006 va succeir un fet que el va catapultar com a cerveser. Va ser el dia que el van trucar en el festival Bruxellensis juntament amb uns alguns dels grans de la cervesa belga. Ara són habituals les seves escapades a Bèlgica, on també exporta les seves cerveses envellides en barrica i “infectades” amb un còctel de llevats Brettanomyces autòctons de la seva bodega i un mix de bacteris salvatges que li donen el toc personal a les seves cerveses. Són aquestes les cerveses envellides en barrica la seva gran passió, on hi ha avocat més recursos i esforços i les que li han donat la fama internacional. Les elabora en el vell celler que ha recuperat de la masia on viu i treballa. L’any 2010 la influent web Ratebeer va premiar la cervesa Setembre com la millor cervesa de l’Estat Espanyol. El Carlos amb la senzilles que el caracteritza sempre diu que per ell el major premi es que aquesta, i molta altre gent, vagi fins a casa seva per provar les seves cerveses.

setembre

Setembre, la cervesa amb més solera de Ales Agullons

Essència

Hi ha una cosa que hem van marcar d’aquesta visita que el fan molt gran sent petit, la senzilles. Quan el sento parlar de la seva vida noto que esta molt, agraït de poder viure fent el que més li agrada i es aquest fet el que el porta a treballar amb la passió que finalment, junt amb molt d’esforç i exigència, l’han fet triomfar. Avui en dia podem trobar les seves cerveses a Bèlgica, Itàlia o els EEUU i es habitual la seva presencia entre els cerveses belgues més reconeguts o fires de cerveses àcides de tota Europa.

Aquest és el Carlos, una persona que gaudeix tranquil·lament fent el que més li agrada. On la feina no sempre és més important que passar una estona rodejat de bona companyia, o a qui no li treu la son tenir l’equip més modern.

Es aquesta mania de gaudir de la cervesa en bona companyia, la que ha convertit la Mostra de Mediona, que va anar creixent en paral·lel al seu projecte cerveser personal, s’hagi convertit en el major reclam per a cervesers de tot l’estat.

Per cert, al final lo li vaig treure el tema de Nomada, o es que a algú li ha quedat algun dubte?!

 

Anuncis

Fitxes de Cata: La Segadora – Beercat

Avui aprofitant la inauguració del nou local de Beercat a Vilafranca entrem una nova fitcha de cata d’una de les seves cerveses. La segadora. Una colaboració amb la cerveseria anglesa Magic Rock i curiosament una cervesa que fusiona dos estils que al The Penedés Beer Project ens encanten els dos: Saison i IPA. Fusionar dues coses que t’agraden no sempre dona bons resultats, però aquest no és el cas. La Segadora és un bon exemple de la fusió de dos estils on un potencia l’atre.

Cerveseria: BeerCat & Magic Rock Brewing (UK)WP_20160313_12_57_29_Pro

Cervesa: La Segadora

Tipus: Saisson IPA

Lot: 17/15

Caducitat: 12/16

Ingredients: Malta, aigua, llúpol, llevat Saison, llimona, canyella i ginebró.

Al obrir: Llimona, herba, vegetal, llevat fresc, especiat , especiat l’aroma que mes aguanta

forma-del-ojo-humano_46092 Color coure clar, tronja, bastant terbola, escuma abundant densa de peristencia mitja/alta, forma garlandes i BL

nas Dominen els aromes citrics, llimona principalment i vegetals, herba fresca. De fons tenim els especiats del llevat Saison, que li queden molt bé potenciats per la canyella i el ginebró. Frutas tropicales vegetal

boca Entrada dolça i sedosa, l’amargor esta molt ben equilibrat i es compensa molt bé amb el dolçor inicial. L’amargor no es massa llarg i es molt agradable, tenint tendencia cap a ser sec però equilibrat. El gas es bastant fi i esta bastant moderat. Aromaticament en boca dominen els aromes que aporta el llevat Saison: especiats. La canyella si no ho especifiques a l’etiqueta costaría molt de trovar, però afinant els receptor del nas s’acaba trobant amagada entre la complexitat d’aromes especiats del llevat i aporten una sensació dolça, que ajuda a compensar l’amargor i queda molt bé amb els tocs citrics. En boca també percibim clarament els aromes citrics i vegetals del llúpol. Aquests ultims també es veuen potenciats per el ginebró, que aporta aromes vegetals i de ginebra i es percebeixen de forma mes clara en el retrogust, tot i que no són massa evidents els tenim de fons. Aquest conjunt d’aromes principals i de fons fan d’aquest una cerveza bastant complexa i que per al meu gust més interessant que una IPA estándar.

Got buit: Aromes a mel, especies (lleugerament fumat, barrica, pebre), torrats.

WP_20160313_13_15_25_Pro

 

Inauguració Beercat

Aquest divendres s’inaugura la nova cerveseria BeerCat a Vilafranca del Penedès! Fa uns mesos vam tenir la sort de poder visitar la fabrica quan encara estava en obres i des de llavors que seguim atentament la seva evolució a través de Facebook i la veritat és que… vull que sigui divendres ja!!! Bé això em passa cada setmana, a qui no? Però aquest divendres tenim un al·licient extra!!
beercat 1
Però qui o que és Beercat? Doncs com tots ja sabreu es tracta d’una microcerveseria que obre les portes a Vilafranca del Penedès en una antiga bodega, que ha reconvertit en obrador i bar. La barra sembla realment la d’un autèntic pub, però l’obrador conserva l’encant de què és, una antiga bodega.
El que potser alguns no saben és que Beercat va obrir les seves portes ara farà tres o quatre anys a Sant Marçal, en una preciosa masia en mig de les vinyes, la Masia Puigmoltó. Allà van iniciar la seva aventura cervesera la Martina Molloy i en Peter Bonner, dos advocats anglesos que es van enamorar del Penedès i ho van deixar tot per venir a elaborar cervesa rodejats de ceps. Realment això defineix perfectament l’esperit de Beercat. Assessorats per mestres cervesers del seu país d’origen han importat receptes de les millors cerveses de les illes britàniques, com per exemple la seva Irish Stout. Però al mateix temps sempre han volgut impregnar-se del que els rodeja i han intentat plasmar-ho en el seu producte i és d’aquest principi del qual ha nascut la cervesa Flor d’Ordal. Una cervesa Pale Ale anglesa aromatitzada amb els millors préssecs de l’Ordal, impressionant, us la recomanem per aquest divendres.


No sabem que se’ls hi va passar pel cap a la Martina i en Peter per deixar les seves carreres, la seva terra i venir a fer cervesa a la terra del vi i el cava. El que si us puc dir, és que nosaltres ens n’alegrem  molt d’aquest atac de bogeria o el que sigui.

Salut i fins divendres!

 

 

Nota de Cata: Beercat – Flor d’Ordal

Estem a putn d’arribar a la primavera i si us grada contemplar el vostre entorn haureu observat la flor dels ametllers, i ara la dels pressegers. A la zona de l’Ordal trovem uns dels millor prèssecs de Catalunya, us recomanem que entre juny i agost si paseu per aquest zona pareu a disfrutar d’aques fruita. La resta de l’any podreu assborir els romes del presec en forma de cervesa, o això sembla que és el que ens proposen la gent de Beercat amb la seva cervesa Flor d’Ordal. Aquí us deixem les nostres impressions:

WP_20160219_21_01_25_Pro

Cervesera: Beercat

Tipus: No especificat (Pale Ale?)

Grau: 4,8%

Lot: 12/15

Caducitat: 08/2016

Ingredients: Malta, aigua, llúpol, llevat i préssecs d’Ordal.

Al Obrir: Fruita, Cítric/Llimona, Malta (pa, caramel)

ull Escuma blanca densa i molt persistent, a mesura que bevem s’enganxa al got. Color coure i tèrbola.

nas El primer aroma que ens ve es el del préssec madur o melmelada de préssec, acompanyat d’aromes de llimona i flors blanques. Un conjunt aromàtic molt harmoniós i ben equilibrat. De fons tenim els aromes de la malta; pa acabat de fer i caramel. Passada una estona els aromes de fruita són menys intens i es noten més els aromes vegetals i d’herba acabada de tallar, també ens arriba un aroma que recorda la fusta, pinyol.

boca Entrada dolça, sensació que es veu desplaçada per l’efervescència del gas, que és alta però no arriba a ser excessiva i per l’amargor que és notable, sec i lleugerament astringent i metàl·lic. Tot i que te un bon cos, fet que li dona sedositat, la lleugera acidesa i l’amargor fan que sembli més lleugera fent-la bastant bevible. Un cop hem fet uns quants glops notem que l’amargor es manté massa notable i ens dona la sensació que sigui major que al principi. L’amargor es notable i llarg, això la converteix en una cervesa no apte per a principiants!

Aromàticament en boca domina el sabor a préssec que, com en nas, està meravellosament combinat amb la llimona i en aquest cas els sabors vegetals del llúpol, passen per sobre dels florals. Els sabors de la malta queden bastant emmascarats però li donen fons apareixen en forma de pa torrat i es perceben millor en el retrogust, on surten junt amb els omnipresents aromes de préssec.

En resum un molt bon homenatge cerveser al préssec d’Ordal. L’únic però, es l’amargor, que la seva intensitat i persistència no són als que estem habituats. Tot i que qui estigui acostumat a les cerveses tipus IPA o altres estil altament amargants el trobaran acceptable. De totes formes trobem que és una cervesa molt interessant, aromàtica i equilibrada. A més de un bon exemple de com elaborar cervesa amb productes de proximitat. Una cervesa molt Penedesenca. Felicitats Beercat!

Espiga Blond Ale – Super Birres

Continuem aquesta secció de cerveses que podem trovar als spuermercats, amb un cervesa que recentment va ser guardonada amb una medalla de plata per la web ratebeer. Un web de referencia en el sector de la cervesa artesana internacional. Es tracta ni mes ni menys que de l’Espiga Blond Ale, elaborada per la Companyia Artesana Maians a Sant Llorenç d’Hortons.

Nota de Tast BreuWP_20160225_00_08_29_Pro

Aspecte: Color groc pàl·lid. Escuma blanca, molt abundant i persistent.

Nas: Dominen absolutament els aromes a llúpols. Aromes cítrics (llimona) i vegetals (herba, marihuana). En segon pla trobem fruites tropicals (maracujà i pinya).

Boca: Entrada seca, amargor intens però que passa ràpid. Cervesa fresca on els aromes dominants òbviament segueixen essent els del llúpol.

 

Nota de tast complerta:

Cervesera: Companyia Artesana Maians

Cervesa: Espiga – Blond Ale

Tipus: Blond Ale

Lot: 15-074

Caducitat: 09/07/16

Ingredients: Malta, aigua, llúpol i llevat

Al obrir: Fruita tropical, moscatell, cítric, vegetal.

ull Color palla, molt pàl·lid, crec que és la cervesa més pàl·lida que he catat fins ara. Escuma blanca de densitat mitja que de seguida forma grans bombolles però tot i això és molt persistent. A mesura que bevem l’escuma s’enganxa al got i segueix mantenint una generosa corona d’escuma.

nas Els aromes predominants són els vegetals i cítrics: herba, marihuana, llima i llimona. Aquests estan acompanyats, en una intensitat menor, per aromes a fruites tropicals: maracujà i pinya. També trobem algun aroma floral.

boca Com en nas dominen clarament els sabors cítrics i vegetals amb un rerefons espigad’aromes a fruites tropicals.  La entrada es bastant seca amb un cos més aviat baix. L’amargor es intens, més aviat sec i lleugerament astringent, no apte per principiants, però te la qualitat de no ser massa llarg, fet que ens invita a seguir bevent. El poc dolçor de la malta i els aromes afruitats equilibren l’amargor i els aromes cítrics i vegetals del llúpol. Tot i que aquests últims són clarament els predominants d’aquesta cervesa.

Got buit: Amb el got buit es fácil identificar més clarament els aromes de la malta. Però en aquest cas ens costa, ja que la malta aquí no juga un paper gaire important, de totes formes, acavem trobant aromes de mel i pa acabat de fer, així com de llimona i un toc polifenòlic (plàstic).

Valoració Global: Podem dir que és una cervesa molt refrescant ideal per un aperitiu o per gaudir tranquil·lament a casa. Els potents sabors vegetals i cítrics del llúpol, juntament amb l’amargor intens però fugaç li donen aquest caràcter refrescant. Una gran cervesa, sens dubte, cosa que no diem només nosaltres. Felicitats per la medalla de planta.

espiga_ratebeer

WP_20160306_22_51_57_Pro

Maridatge: Aperitiu (encurtits), pizza, pasta, formatge: poc curat amb un toc d’herbes o espècies. Menjar picant, entrants o segons de peix.

La pots trobar a: Nosaltres l’hem trobat als supermercats Bon Preu – Esclat i com sempre en botigues especialitzades. Per mes informació on trobar aquesta cervesa podeu consultar el seu web.

Cal dir que també vam catar el lot 15-098 i te un sabor i aroma que hem descrit com a plàstic, polifenolic molt desagradable que es nota tant en nas com en boca i la desequilibren totalment.

 

La Mà Negre

10410188_1407157232911805_2240748183739205984_nAquesta setmana en el nostre espai “gastro birreru” parlem del bar/restaurant del Casal Popular de Vilafranca: La Mà Negre

No sabem si són un aferrims seguidors del desaparegut grup Mano Negra (de Manu Chao), el que si sabem és que és un espai on podreu gaudir de bon menjar i bon beure! Dos dels grans plaers d’aquesta vida.

Si us hi acosteu a prendre quelcom, cosa que recomanem, trobareu un ampli ventall de cerveses artesanes i una carta de menjar/tapejar no tan amplia però excel·lent!  La filosofia de La Mà Negre és la de donar prioritat als productes de proximitat, ecològics i de bona qualitat. Per aquest motiu al tirador sempre tenen dues cerveses artesanes punxades, que van canviant. En ampolla tenen una amplia llista, on trobareu totes o gairebé totes les cerveses elaborades al Penedés/Garraf encara que també en trobareu d’altres zones de Catalunya i fins i tot alguna de industrial, per qui prefereixi el sabor (o la seva absència) de sempre.

10676343_1429061717388023_5801023255783359187_n

Respecte al menjar, com ja he dit abans la carta no és massa extensa, cosa que s’agraeix, però es d’aquelles que dius… no se que triar, per que tot te bona pinta. Seguint amb la seva filosofia les amanides van variant segons els productes de temporada. També trobareu plats vegans. Jo vaig tastar La Porca, impressionant, la car es desfeia. També vaig tastar l’hamburguesa vegana, excel·lent també, res a envejar a les demés.

porca

La Mà Negre és una cooperativa que té tres branques, un restaurnta Vallbona d’Anoia, La Fonda del Saumell. Porten la cuina i bar del Casal Popular de Vilafranca (espai del que acabem de parlar) i la tercera, un obrador on fan elaborats vegetals, conserves…està en construcció…

10931006_1455168861443975_6682289843211198406_n