De Micros pel Penedès – Ales Agullons

Avans de la visita

Aquest dissabte 11 de juny se celebra la onzena edició de la Mostra de Cervesa de Mediona. Encara que a molts encara els hi sorprengui, la fira més important del sector. Que Sant Joan de Mediona s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per a tots els professionals del sector de la cervesa artesana es deu a dues persones, el Carlos i la Montse, però perquè? Bé i perquè no?

Això també demostra com és el sector de la cervesa artesana. Petit, autèntic, creat amb l’esforç, la il·lusió i la valentia de petits emprenedors, en alguns casos no tant petits. Però que amb l’esforç de tots han aconseguit que avui en dia tothom hagi sentit a parlar de la cervesa artesana en un país on la cultura cervesra era… molt bàsica, dige’m-ho així. Per cert la cervesa artesana representa un 0,3% de tota la cervesa que es produeix a l’estat Espanyol. Sí aquí hem sumat la infinitat de microseveseries que han anat apareixent per tot el país i els hem ficat en front de les poques grans cerveseries que controlen el mercat. Ara enteneu perquè se les anomena microcervesries no?

Dies abans de la visita vaig estar seguint pel Facebook la polèmica sobre la no participació de Nomada Brewing. Tenint en compte el que coneixia sobre el tema entenia la decisió, però volia conèixer la opinó, els motius dels organitzadors. Mai em plantejo les visites a micros com un treball de periodisme, sinó de curiositat, però la veritat es que aquest cop se’m ha passa pel cap. Insensat! Si no tinc ni P*** idea de fer entrevistes…34917267

Sempre que pujo cap a Sant Joan de Mediona, mínim un cop a l’any, penso el mateix “com m’agrada el Penedès” i redescobreixo l’encant d’aquesta zona, on l’ample vall s’acaba i ens trobem conduint pel mig de la vella serra del prelitoral, les vistes a Montserrat, els camps de blat i les vinyes que ens mostren la interessant barreja d’aquesta terra.

Quan arribo al poble veig que el futur pàrquing encara esta per segar i bastant verd, des de la meva ignorant opinió sobre el cultiu del cereal. Finalment arribo, encara que sembli un miracle no m’he perdut. M’encanta el tram final del camí abans d’arribar a la Masia. No hi ha millor forma de introduir el que ens hi trobarem, autenticitat!

La meva arribada crec que desperta al Carlos d’una fugaç migdiada. Mentre l’espero la Montse em serveixen una proba d’una Ple Ale amb un nou llúpol, i es que a aquestes alçades de l’any sembla que trobar llúpol els hi costa fins i tot als mes veterans.

 

L’obrador

Per fi conec al Carlos, mentre s’acaba de despertar m’ensenya el seu obrador. Ostres! M’ho imaginava més gran! M’explica que alhora de fer el seu obrador es va inspirar en una cerveseria d’una mic d’Anglaterra. De totes formes el sistema es molt homebrewer, tres olles on es treballa per gravetat, la diferència es que les seves olles són de 500 i pico litres… En realitat tota la instal·lació, fermentadors, equip de fred embotelladora es la versió evolucionada d’un homebrewer. Elabora un 440 litres per lot i sorprèn la senzilles de les seves instal·lacions. Normalment ens impressionen la sofisticació dels equips de moltes micros però aquesta es caracteritza per el contrari.

Created with Nokia Refocus

 

Els incis – Hombrewer

Els inicis del Carlos com a cerveser són bastant curiosos. Barceloní de naixement l’any 1996 junt amb la Montse van decidir marxar i deixar enrere una feina i una vida que no els omplia. Es van instal·lar a Mediona i van intentar guanyar-se la vida de diverses formes, cultivant tomàquets, fent conserves… però va ser la mandra d’anar fins a Vilafranca a comprar cerveses, de les mes barates, d’on va néixer primer un hobbye i finalment una forma de vida. Al mes pur estil Do It Youreslf, junt amb uns amics van trobar unes breus instruccions de com fer cervesa, a partir de gra, el qual van maltejar i torrar en una paella al foc com qui fa castanyes i van fer la primera elaboració. Com era d’esperar, l’experiment va ser un fracàs, però no va enfonsar la seva curiositat per el món cerveser. Al cap d’un temps va descobrir el “Club de las Grandes Cervezas del Mundo” i segurament com molts dels que esteu llegint això va descobrir el món dels kits de cervesa. Després va venir la associació Humulus Lupulus on es va iniciar en el món del tot gra i on realment va

3mostra

L’equip de homebrewer va ser el protagonista del Cartell de la 3a Ediciò de la Mostra

començar a aprendre a fer cervesa. També m’agradaria ressaltar una de les grans fonts d’inspiració del Carlos i de molts cervesers d’aquest país, l’Steve Huxley. El va conèixer de casualitat en el seu bar, quan el Carlos treballava de repartidor a Barcelona. La seva primera impressió va ser “aquest anglès esta com un llum”. Però amb el temps va acaba passant moltes hores amb aquest anglès “boig” que feia cervesa en un cel obert de Barcelona tot i les queixes dels veïns. No hi ha cap dubte que l’Steve Huxley va ser, Poesia Líquida, per al Carlos igual que per a molts altres cervesers d’aquest país.

Setembre

El Carlos va evolucionar fins a convertir-se en el que és ara. Pel camí te moltes anècdotes, però el Setembre de l’any 2006 va succeir un fet que el va catapultar com a cerveser. Va ser el dia que el van trucar en el festival Bruxellensis juntament amb uns alguns dels grans de la cervesa belga. Ara són habituals les seves escapades a Bèlgica, on també exporta les seves cerveses envellides en barrica i “infectades” amb un còctel de llevats Brettanomyces autòctons de la seva bodega i un mix de bacteris salvatges que li donen el toc personal a les seves cerveses. Són aquestes les cerveses envellides en barrica la seva gran passió, on hi ha avocat més recursos i esforços i les que li han donat la fama internacional. Les elabora en el vell celler que ha recuperat de la masia on viu i treballa. L’any 2010 la influent web Ratebeer va premiar la cervesa Setembre com la millor cervesa de l’Estat Espanyol. El Carlos amb la senzilles que el caracteritza sempre diu que per ell el major premi es que aquesta, i molta altre gent, vagi fins a casa seva per provar les seves cerveses.

setembre

Setembre, la cervesa amb més solera de Ales Agullons

Essència

Hi ha una cosa que hem van marcar d’aquesta visita que el fan molt gran sent petit, la senzilles. Quan el sento parlar de la seva vida noto que esta molt, agraït de poder viure fent el que més li agrada i es aquest fet el que el porta a treballar amb la passió que finalment, junt amb molt d’esforç i exigència, l’han fet triomfar. Avui en dia podem trobar les seves cerveses a Bèlgica, Itàlia o els EEUU i es habitual la seva presencia entre els cerveses belgues més reconeguts o fires de cerveses àcides de tota Europa.

Aquest és el Carlos, una persona que gaudeix tranquil·lament fent el que més li agrada. On la feina no sempre és més important que passar una estona rodejat de bona companyia, o a qui no li treu la son tenir l’equip més modern.

Es aquesta mania de gaudir de la cervesa en bona companyia, la que ha convertit la Mostra de Mediona, que va anar creixent en paral·lel al seu projecte cerveser personal, s’hagi convertit en el major reclam per a cervesers de tot l’estat.

Per cert, al final lo li vaig treure el tema de Nomada, o es que a algú li ha quedat algun dubte?!

 

Anuncis

Pilsner Urquell – Spuer Birres

S’acaba el mes anem tots justets, no estem per tirar coets però tot i això no cal renunciar a una bona cervesa! Avui parlem de una cervesa mítica la Pilsner Urquell. No! No te res a veure amb el protagonista de la també mítica “Cosas de casa” Steve Urkel. Es tracta d’una cervesa que va canviar el món d e la cervesa. Perquè? Perquè va donar lloc a un estil de cervesa, que actualment és el més consumit del món, l’estil Pilsner. Si vols saber més sobre aquest tipus de cervesa pots llegir l’article From Pilsen with love. Si vols saber quin gust té una Bona Pilsner, tot i que hagi sigut elaborada de forma massiva, segueix llegint.

JALEEL WHITE

FAMILY MATTERS – Jaleel White Gallery – Shoot Date: May 9, 1990. (Photo by ABC Photo Archives/ABC via Getty Images) JALEEL WHITE

Tot i que es tracti d’una cervesa elaborada de forma industrial, controlada per un dels grups cervesers més grans del món, rectifico, el més gran del món després de que AB Inbev comprés SABMiller (propietària de la marca Pilsner Urquell), podrem gaudir d’una cervesa de bona qualitat ja que el pes de la cultura cervesera Checa i el saber fer de la seva casa original ens asseguren un bon producte. De totes formes us recomanem, si teniu oportunitat, provar la seva versió fresca, per tant no pasteuritzada. A diferencia de la que trobem massivament en supers i botigues. Per exemple a la cerveseria de l’associació Singlot de Vilanova i la Geltrú la podeu trobar ocasionalment (la versió fresca). Bé no m’enrotllo més i anem al gra.

Created with Nokia Refocus

Nota de Cata:

Al obrir: ens puja un lleuger aroma “típic” cerveser subtil i elegant barreja de aromes a malta, herba i tocs reduïts típics de les cerveses de baixa fermentació.

ull Color daurat intens, transparent. Escuma blanca no molt abundant i poc persistent.

nas Cervesa d’intensitat aromàtica mitja/baixa. L’aroma dominant es el de la malta, a mi em recorda lleugerament al whisky. També trobem aromes vegetals i florals dels llúpols de Saaz, amb els que està elaborada. L’aroma a llúpol es lleuger però agradable i armonios en conjunt, la pega es que el perdem massa ràpid. Òbviament no estem parlant d’una cervesa tipus IPA, APA o altres variants altament llupolades.

boca Cos mig (alt per ser l’estil que és). Amb una entrada lleugerament dolça que l’acides i el gas de seguida ens aporten una sensació refrescant seca. L’amargor es moderat i apareix al final emfatitzant la sensació de sequedat i frescor. Com dirien els anglesos es una cervesa “cruixent” característica de qualsevol cervesa de baixa fermentació. Dominen els aromes a malta i els tocs especiats, vegetals i florals del llúpol. Al final també trobem aromes subtils de fruits secs, ametlla, i tocs fumats.

Valoració Global: Molt bona cervesa de tipus Pilsner que per la seva història qualsevol amant de la cultura cervesera ha de provar

Maridatge: Combina molt bé amb carns a la brasa i qualsevol menjar on els fumats siguin els protagonistes. Òbviament excel·lent per l’aperitiu.

WP_20160228_14_56_48_Pro

Saint Patrick’s Day

Avui, 17 de Març, és el dia de Sant Patrici (Saint patrick’s Day) patró d’Irlanda i pels fans cervesers, irlandesos o no, una bona excusa per perdre una bona pinta de cervesa Irlandesa i si són dues millor.

Però és una excusa injustificada? Doncs no. Sant Patrici, fill d’un oficial romà de la Bretanya va ser un missioner que es va dedicar a cristianitzar les illes britàniques al segle V dC. Els romans, bevedors de vi, al llarg de la seva història van anar conquerin territoris als “bàrbars”, bevedors de cervesa; germànics, gals, ibers i bretons. Com que imposaven la seva cultur i al final es van passar al cristianisme, la beguda de l’església i les classes altes era el vi en canvi la cervesa era una beguda de pobres que rarament surt citada a la bíblia o altres llibres històrics.
about-st-patrick
Sant Patrici va acabar essent bisbe d’Irlanda, on es va dedicar a cristianitzar als bàrbars, segons el punt de vita romà. Ell va parlar molt dels seus costums i se’ls va guanyar sent proper i va associar la cervesa a miracles. Cosa inaudita fins al moment i que va propiciar que aquesta beguda, pagana i associada a les classes baixes, tingués una bona acceptació dins en el sector eclesiàstic. Cal dir que aquesta feina la va iniciar un segle abans, el també irlandès, Sant Columbà qui ja va introduint el consum de la cervesa en els monestirs cristians tant Irlandesos com Francesos, tot i que amb grans restricions i com un producte de segona. D’alguna manera Sant Columbà i Sant Patrici van ser els pares de la relació entre cervesa i monestirs.

1456940765_saint-patricks-day-beer-wallpapers-1280x1024

Cal dir que fins als anys 70 la llei prohibia obrir els pubs aquest dia. En canvi avui en dia se celebra bevent cervesa de color verd!

Si no ús agrada la cervesa, sempre la podeu utilitzar per cuinar. Una bona Stout irlandesa és bastant versàtil a la cuina:

tarta_guiness

 

 

Ceres, Cerealia i La Font de la Canya

Demeter laFdlC

Ceres, en la mitologia romana la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat. És la versió romana de la Demeter grega i es considera que és una de les variants de la deessa mare que ja s’adorava des de els origens de la humanitat. Existeixen equivalències amb altres deesses de les cultures mediterrànies, com la Isis egípcia, l’Astarté fenícia, Tanit cartaginense (deessa d’Ibisa) o la mesopotàmica Ishtar.

Es representava com una dona que duia una corona d’espigues de cereal, encara que també podia estar ornamentada amb algun altre tipus de fruit o producte agrícola, per exemple raïm.

Al Penedes Beer Project (PBP) estem orgullosos de què aquesta “senyora” sigui el nostre logo i Cerealia la nostra marca. La deessa que ha donat nom als cereals, producte indispensable durant segles i que el seu cultiu, entre d’altres, va transformar la humanitat.

Cerealia o Ludi Ceriales era la festa, que els romans celebraven anualment del 12 al 19 d’Abril en honor a aquesta deessa tan important. Esteu atents per que al 2016 els pensem recuperar!!!

La Font de la Canya, és un jaciment arqueològic situat a Avinyonet del Penedès, a uns pocs metres de la nostra seu. Aquest jaciment ha esdevingut famós ja que aquí s’han trobat els materials relacionats directament amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi més antics de Catalunya. Els més antics daten del segle VII a.C. Com a penedesencs que som és un plaer poder treballar al costat d’un jaciment que diu tant de la nostra regió.

laFdlC foto aerea

Imatge aèria del Jaciment de La Font de la Canya

Però quina relació te això amb la cervesa? A la Font de la Canya no només trobem l’origen de la vinya, sinó que era una espècie de centre de mercaderies. De fet un altre de les importatnts troballes es una zona on es calcula que hi poden haver entre 800 i 1000 sitges. Que entre altres funcions, servien per emmagatzemar cereal. Tot i les importants troballes de la Font de la Canya en relació al vi, els ibers, igual que molts altres pobles com els celtes, gals o germànics, així com els egipcis o els antics mesopotàmics, consumien cereal liquid. O el que ara coneixem com a cervesa. Tot i que la que consumien ells diferia notablement (per sort) de la nostra. A uns pocs quilòmetres d’aquí trobem un altre jaciment, el de la Cova de Can Sadurní (Wiki; Facebook), on s’hi han trobat les restes de la cervesa més antiga d’Europa! Daten ni més ni menys que del 4.300 a.C.

Al trobar-nos al costat d’un important jaciment iber, que es dedicava a emmagatzemar el cereal de la zona i tenir a pocs quilòmetres les restes de la cervesa més antiga d’Europa, ha sigut clau perquè The Penedes Beer Project tingui a Ceres com a imatge i les festes en honor seu, Cerealia, com a referent. A més ens sentim molt indentificats amb aquesta confluencia entre vi, cereal i cervesa.

Si algú es pregunta perquè hem agafat el nom d’una deessa Romana estant al costat d’un jaciment iber… Doncs per començar resulta que sobre la mitologia ibera se’n sap ven poc i del nom dels seus deus tres quarts del mateix. A més a La Font de la Canya s’ha trobat un vas en forma de bust femení (imatge superior) que per la seva ornamentació es relaciona amb Demeter, Koré o Tanit… Nosaltres l’hem reinterpretat com a Ceres.