Nota de Cata: Kabuto – Barley wine – Hort del Barret

Aquest cap de setmana de Castanyada us proposem una cata molt interessant i digne d’aquestes dates, tant per els seus ingredients com per el seu maridatge. Es tracta de Kabuto una Barley Wine elaborada per la get de l’Hort del Barret, amb mel de castanyer i envellida en barrica durant un any i un grau ni mes ni menys que del 11%.

WP_20151029_21_59_03_Pro

Nota de Cata Express:

Aspecte: Cervesa de color marro molt fosc, lleugerment terbola i reflexes rubí. Escuma de color blac trencat, poca escuma,
Nas: destaquen els aromes de les maltes i la mel: melasses/sucre morè, caramel, crosta de pa, cacau, fruita seca: passes, pruna i fruits secs: ametlles torrades. També són notables els tocs especiats, en part del envelliment en fusta: vainilla i per altre cantó suposo que del llevat (alcohols superiors) que recorden a canyella. També apareixen notes cítriques: taronja. Es nota l’alcohol. La combinació de fusta i fruits vermells, fa que recordi al vi. Lleugera acidesa.
Boca: La entrada es dolça i sedosa amb un bon cos i viscosa. Sensació càlida/alcohòlica, podem dir que és una cervesa contundent. Els aromes en boca tornen  portar-nos a les maltes, la fruita i les espècies tal i com hem descrit abans. També al vi. En aquest cas també apareix la regalèssia que no es percebia en nas. El gas es molt lleuger potenciant la sensació de càlides. L’amargor en principi no es excessiu però és persistent. És bastant sec però amb un toc metàl·lic i lleugerament astringent.

Cervesa complexa, on predominen els aromes maltossos. Dolça però no empallegosa. Cervesa amb cos i alcohòlica. Millor degustar amb la panxa plena.

Nota de Cata complerta:

Al obrir: Aromes especiats, torrats, caramel i notes lleugerament cítriques i vegetals.WP_20151029_22_07_28_Pro

ullCervesa de color marro molt fosc, lleugerament tèrbola i reflexes robí. Escuma de color beix. No en fa gaire, però la que surt és prou densa i aguanta bastant bé.

nasEn nas el primer que ens surt són els aromes provinents de les maltes i la mel, on trobem; melasses/sucre morè, maltes torrades, caramel i crosta de pa. També hi ha uns aromes que hem recorden al cacau, acompanyant aquests aromes dolços. Fruita seca: passes, pruna i fruits secs: a mi hem recorden a les ametlles torrades. Cal senyalar que surten notes vegetals i herbàceas del llúpol, així com tocs terrosos. També són notables els tocs especiats, en part per l’envelliment en fusta: vainilla i per altre cantó suposo que del llevat (alcohols superiors) que recorden a canyella. També apareixen notes cítriques: taronja. Es nota l’alcohol tot i que no arriba a ser molest. Cal tenir en compte que estem davant una cervesa de onze graus. La combinació de fusta i fruits vermells, fa que recordi al vi inclús arribo a percebre una certa acides molt subtil. No es d’estranyar ja que estem davant una barley wine, que significa vi de civada.

boca En boca el primer que notem es la dolçor i la sedositat d’aquesta cervesa, ràpidament ens omple la boca donant una sensació de càlides i de cos. Òbviament això es degut al grau alcohòlic i els sucres residuals. L’amargor en principi es moderat i no es excessiu donant una sensació frescor que li va molt bé per compensar el dolçor de les maltes. A mesura que passa el glop, i la dolçor perd força, ens adonem que l’amargor persisteix i es torna lleugerament sec i metàl·lic inclús astringent, però molt moderat. La astringència és un dels altres punts que ens apropen aquesta cervesa al vi.

A nivell aromàtic el que primer que sento es la regalèssia, suposo que perquè en nas no l’havia notat en nas i genera sorpresa, tot i que es normal en cerveses on dominen les maltes torrades. Òbviament tronem a sentir una simfonia de sabors provinents de les maltes, amb torrats i caramels dominant. La fruita, els cítrics i la fusta passen a segon pla però es perceben clarament. Un cop més trobem una lleugera acides que és un dels altres elements que fan, dins del que cap, mes passadora a questa contundent cervesa. Aquesta acides, igual que passava, en nas ens recorda al vi. El gas es bastant lleuger, afavorint la sensació de cos i limitant la producció d’escuma.

Cervesa llarga i contundent en boca, tot i ser dolça no arriba a ser empallegosa.

bodego castanyadaMARIDATGE:  Sense dubte que pot ser una cervesa de postres. Essent una bona combinació amb els panellets, castanyes i moniatos. En salat la veig amb un bon estofat hivernal, per exemple un de bolets.

Anuncis

Enllaç

Amb aquest Post iniciem un recorregut per les microcerveseries de la zona Penedés (Alt, Baix Penedès i Garraf).

La primera microcerveseria que visitem és Bripau a Sant Pere de Riudebitlles. Una petita micro formada per tres socis i amics;  Pau, Enric i Brian.

Bripaucover

Picant pedra

Com ja es habitual en el panorma de la cervesa artesana tot comença amb un homebrewer que va guanyant experiència i acaba llençant-se de cap al negoci cerveser. En Brian va elaborar la seva primera cervesa tot gra fa 5 anys. Un any després es trasllada a Sant Pere de Riudebitlles, on també trasllada la seva afició per la cervesa. L’obrador homebrewer es va fent gran i després de treballar un temps a Hops&Barley, un brewpub de Berlin finalment el 2014, en Brian, junt amb els seus dos socis inauguren  Bripau, en un local de Sant Pere, on els tres socis hi han dedicat moltes hores per tenir-ho tot a punt. Des de enrajolar el terra ells mateixos, fins a redactar informes i solucionar totes les traves tècniques i burocràtiques que s’han anat trobant. En Pau es converteix a hores lliures en el comercial que distribueix el producte per la gran capital Catalana i dona suport administratiu a en Brian i en l’Enric, des de San Francisco (EUA) s’encarrega del disseny. Vaja la dura feina de iniciar un projecte des de zero.

En aquesta visita vaig poder percebre molt clarament  l’empenta i el sacrifici que fan un grup d’emprenedor joves, en uns moments per a tots molt difícils i que veuen en aquest negoci una forma de vida i un recurs per poder tenir un futur digne fent el que els apassiona.

L’Obrador, el producte i la zona

Sant Pere de Riudebitlles es troba en la zona interior del Penedès, on acomiadem de la vall que queda entre el massís litoral i prelitoral i comencem a pujar per els turons d’aquest últim. El dia que vàrem fer la visita ens trobàvem en els últims dies de la verema 2015 i mentre ens enfilàvem pel mig de les vinyes es podia veure la frenètica activitat dels veremadors per acabar la feina abans de que fes acte de presencia la pluja

L’obrador es petit, amb un bon equip, sense sofisticacions molt manual, però que els hi dona flexibilitat i capaç de fer lots de fins a 800 litres, per als profans: això no es molt però no està gens malament. Ens comenta en Brian que això li permet fer tant les seves tres cerveses principals, com seguir amb el joc de homebrewer i elaborar algun lot puntual per algun esdeveniment o provar un nou estil. Com va fer per el Birrafranca. Com es habitual en el secor artesà la elaboració del producte es fa cuidant la IMG-20150929-WA0010 (1)qualitat tant de la matèria primera com del procés d’elaboració i distribuït de forma local per garantir el màxima frescor i qualitat del producte, sense filtrar ni afegir additius.

 

No se si en Brian va anar a viure a Sant Per buscant la seva aigua o va ser casualitat, que es el més probable. Però aquest poble es subministra d’un aqüífer que li dona a l’aigua un perfil mineral molt característic; és altament calcari, com la majoria d’aigües de la zona però també te un alt contingut en sulfats, aquí tenim el tret peculiar. Això la fa una bona aigua per elaborar cerveses altament llupolades.

Les Cerveses

Basant-se en el perfil mineral de l’aigua de Sant Pere, que es semblant a la famosa aigua de Burton-on-Trent, bressol de l’estil IPA, òbviament la primera cervesa que van elaborar va ser una APA, la versió americana de les IPA. Realment una sort, tenir un aigua semblant a la del llegendari poble angles on fa 200 anys van revolucionar el sector cerveser del moment amb la elaboració de cerveses altament llupolades, les IPA’s i disposar del llúpols americans que fa 30 anys van tornar a revolucionar el món de la cervesa reinventant les IPA’s angleses, creant les APA, American IPA etc… Feral, l’APA de Bripau, l’he trobat molt ben adaptada al paladar autòcton; integrant molt bé l’amargor i mantenint tota la potència aromàtica dels llúpols americans, fruites tropicals, cítrics préssec. La segona cervesa que van treure va ser una Porter. Estil angles predecessor de les famoses Stout irlandeses (Guiness). Intro es com han anomenat a la Porter. Te un bon cos, on predominen els aromes a cacau, cafè i maltes torrades deixant els aromes afruitats en segon pla, pero perfectament perceptibles. Com sempre el toc dolç d’aquest estil ajuda a integrar l’amargor del llúpol i les maltes torrades. Un magnific exemplar d’aquest estil redescobert pel moviment homebrewer americà. Finalment la seva últimaIMG-20150929-WA0006[1] creació és Ràfega, una Amber Ale, una altre estil fill del gran grup de les Pale Ale i que juntament amb les Porter/Stouts són els favorits d’aquests nois. Ràfega és una cervesa que combina els aromes a caramel, galeta i pa de la malta amb aromes cítrics i florals del llúpol. En boca cal destacar que tot i que és la més amarga de les tres cerveses que ens presenten, un cop més el saben combinar molt bé, en aquest cas amb el dolçor de les maltes fent que no sigui un amargor molest i fent de ràfega una cervesa molt bevible.

 

Us animem a visitar aquesta bonica zona del Penedès o no només s’elaboren grans vins i caves sinó que també podem trobar cervesa de qualitat! Per cert no us conformeu mb auest esrit i visitu vosaltres mateixos les instal·lacions de Bripau, de fet us o recomanem!

Fins a la próxima!